Àngela Clos: de juliol 2014

dijous, 31 de juliol del 2014

464 T/B

Ara va ara ve

en els seus jos,

s’endinsa en el pèndul

del incert,

dualitat a quatre mans

de dos instints,

ara va ara ve.

imatge:epicedo.blogspot.com

493 Enfilat amb mi. / Lletra per una cançó

Enfilat amb mi

Fins la matinada

Veurem sortir el sol

Es millor que una punxada

Farem l’amor

I beurem aigua salada

Ens adormirem a la sorra

Els estels taparan la matinada

Enfilat amb mi

Fins la matinada

Veurem sortir el sol

Es millor que una punxada

Les barques al mati

Hi posaran la música

I les gavines volaran

el nostre vol, en sortir el sol

Obrirem els ulls

I besarem l’albada

Farem l’amor

I beurem aigua salada

Enfilat amb mi

Fins la matinada

Veurem sortir el sol

Es millor que una punxada

Drets registrats

@valentin Luque&encenalldevida

dimecres, 30 de juliol del 2014

492 Lletra per un rock

imatge:encenallsdevida

Se que ningú

t’ho ha dit nena

Les dones com tu

estan en procés d’extinció.

Jo et dic, obrem la porta

Obrem el balcó

Se que el cor

Ja te la robat algú.

Però nena

Se que ningú

T’ho ha dit nena

Les dones com tu

Estan en procés d’extinció

Si et tornen el cor

Tanquem la porta

Taquem el balco

Obrem el cor

Que vull ser amb tu

I si no pot ser nena

Tancaré la porta

Tancaré el balcó

Tancaré el meu cor

Jo només vull ser per tu

Però nena

Se que ningú

T’ho ha dit nena

Les dones com tu

Estan en procés d’extinció.

Drets registrats

@valentin Luque&encenaslldevida

dimarts, 29 de juliol del 2014

491

Addicte

als teus llavis

els ulls

del matí

encara tancats

et cerquen

assaborint

dolçament

el teu primer petó.

De dia

et somio desperta

Esperant

amb delit la tarda

encara més lentament

i amb els ulls

ben oberts

tornar a besar-te.

Com et desitjo

!!!

imatge:perspectiva-movil.13914.n7.nabble.com

489

Soy vieja,

Soy enorme,

Soy fea

Con verrugas,

Visto así,

Solo

Con imaginación

El deseo

Sale

De mi pluma,

Si tu

Deseo

Desearme,

80x.xx.xx.xx

imatge:funny-pictures.picphotos.net

dilluns, 28 de juliol del 2014

488LL/J

Com pluja fina

que tot ho amara,

pintes el desig

amb gotes de nit,

xopant el llenç

de colors compartits.

imatge:gotasdeluna.blogspot.com

                Es vincla el camp daurat
        de les emocions,
                dansen les sensacions
                que el vent belluga,
                ertes, són amarades de nou
            pel lila tronat de la tempesta.

Imatge:camp de blat amb corbs Vincent Van Gogh

diumenge, 27 de juliol del 2014

486

Insomnes camins de paraules

ens acaronen el dia

Ulls que no miren,

mans que abracen i tremolen,

veus que parlen al silenci

rialles que trenquen en plor,

Farcellem il·lusions i desil·lusions

en degoteig de tinta nocturna,

a voltes estèril a voltes no,

traspuant al paper de la nit

nous somnis de camins diürns.

imatge:www.culturacolectiva.com

473

M’agradaria ser el marc

del teu horitzó quan et perds,

m’agradaria ser la pols del fang

que et clava la petja,

m’agradaria ser la finestra oberta

quan t’ofeguen les pors,

m’agradaria ser l’univers

quan et perds en la lluna negra,

m’agradaria ser-ho tot,

m'agrada ser el tot del res.

imatge:vilamariht.blogspot.com

divendres, 25 de juliol del 2014

484

Hi som

no hi som

parlem

no parlem

ens movem

restem quiets

plorem

riem,

Ara,

Ara pensem

Ara també.

Barrig barreig

de colors de vida

del blanc de llum

al gris de tristor

del groc amic

al blau d’immensitat

del àrid marró

al verd esperançat.

Ulls de colors

oberts a la vida

cercant horitzons

de llum interior.

imatge:www.tecnologyrevieu com

485

S’ha vestit el cor

Amb ales de tristesa

I aixopluc de la tempesta

Ha buidat llàgrimes al mar,

Ara, amb les ales seques

Remunta de nou el vol.

imatge:elartedeloinutil.blogspot.com (editat)

dijous, 24 de juliol del 2014

483/LL/J

En retines desconegudes

s’esberla el mes de juny,

cants de sirenes

banyen els sentits

aclucant els ulls.

Vindran mes junys

i si han de ser,

seran de retines,

on no hi caldran

cants de sirenes,

sols

groc en la mirada.

imatge:www.friki.net

482/LL/J

Avui he fet el recorregut

de paraules alades

sobre els cossos nus,

i avui a dit nu

i a parpella closa

m’he fos en tu.

imatge.rafaelmatrinez.com

dimecres, 23 de juliol del 2014

470

Diluït en l’espai

de mirades oblidades

mil onades s’apleguen

en la immensitat de l’oceà,

pensaments damunt

les crestes blanques

s’enlairen,

cercant

en la llum dels estels.

En noves mirades.

imatge:tiritasparaelalma.blogspot.com

481

Seroloc!!!

Revés

Del

Está

Mundo

Que

Hace sentir

Ves,

Aun cuando

Sombra

Reírte

Colores!!!

Reírte

Sombra

Aun cuando

Ves,

Hace sentir

Que

Mundo

Está

Del

Revés.

imatge:www.rendrijerp.com

dimarts, 22 de juliol del 2014

472/LL/J

Crides al cel humit

la pluja d’estels

d’enjogassades nits,

i dels mots perduts

en l’horitzó escumes.

imatge:cienteccrasto.blogspot.com

dilluns, 21 de juliol del 2014

479 Caparrut’s March & Encenallsdevida & Lidia Herbera & Salud Pla Girbés.& Roge Cerezo Martín. Fe Ferre, Joan Quisapquè.

…I s’escampa com una taca de tinta en el paper en blanc de les paraules.

Magnifica la poesia i l’ànima dels que la fan possible.

Gràcies Caparrut’s pel teu poema que ho ha desfermat tot plegat i als que us heu anat afegint fent el riu de les paraules cada cop mes gran: Lidia Herbera, Salud Pla Girbés, Roge Cerezo Martín, Fe Ferre, Joan Quisapquè…

Em fa il·lusió fer aquesta entrada al blog per lo espontani de tot plegat.

Gràcies Caparrut’s March per donar-hi el teu vist i plau!!!

I ja en son cinc!! Màgic i genial!!!

Si amics anem afegint poemes al primer d’en Caparrut’s, ara s’ha afegit amb un poema preciós en Roge Cerezo Martin, amic i lletraferit de debò. Gràcies Roge!!!

I aplegant mots, anem eixamplant la rotllana sense fi dels somiadors de versos.

Avui mes feliços encara, quan la Salud Pla, un altre lletraferida i amiga ens ha regalat un poema preciós. Gràcies Salud!!!

I avui fent-nos molt feliços s’ha afegit al fil de les paraules la bona amiga i lletraferida Lidia Herbera, amb aquest bonic poema. Gràcies Lidia!!!

Avui l’amic i poeta Caparrut’s March, ha compartit un bonic poema amb tots nosaltres.

Un poema que com a resposta n’ha fet aflorar un altre. Ara ja en son quatre!!!, quina maravella tot plegat!

No sé anar més lluny de les paraules,
així em sent sorra i cendra,
residus d’una escultura ,
runes d’un castell.
Tot sembla a una gran distància;
pols de l’univers
que avança a l’infinit;
pou sec d’un abisme.
Tot terra erma,
constantment eixorca.
I la nit es fa més llarga
si no puc entregar-te el poema
escric amb altres tintes.
Quin cant de plor
dins la meva ànima.!
Entre tu i jo espai d’esglai!

(Caparrut’s March)

Amb les llàgrimes

la sorra i la centra,

aixecarem el castell

d'un nou dia,

on escriurem nous poemes.

(Encenallsdevida)

I els poemes de nou,
esdevindran paraules
que penso prou dites,
pero que no et dic.
Poruga, les deixo per mi.

I les paraules no dites
s' esmicolen i s' escolen...
Un moment d' angoixa...
Potser es perden, penso jo!?!
Mai! Ja hi son.

Altres les recullen,
les fan seves per instants,
i amb elles decoren, quina sort!
el seus preuats castells...
d' aquests mots, i els seus sons.

(Lidia Herbera. "No et dic" 22/07/14)

I, diu MONTSERRAT ABELLÓ
“…visc
Esperant robar aquella
única paraula
que no hagi estat llençada
encara, entre tantes…”
“Memòria de tu i de mi” 2006

I aquestes les meues paraules...

Absorta al tebi silenci de la nit
cerques el gest amic, el somriure
d’aquella paraula que, dorm.
Sense pressa respires el moment.
El temps sembla etern.
Mormoleja calidesa.
Cerques l’instant màgic, i és aleshores quan…
Incertes impassibles, figures nues encara
recorren la fina pell, pell
desprovista de veu i color.
El silenci s’inunda llavors
d’una claredat setinada
d’harmoniós ritme, s’inunda
amb el rostre d’estels
estels que s’entrellacen … rere l’ànima.

(Salut Pla Girbés )

I més lluny de les paraules em anat,
encercant uns nous somriures dels estels,
sorra, cendra, ja no som, som aiguamel,
pluja esfilagarsada omple ansietat!

Pluja es torna llàgrimes ens van parlant,
d`un remor recull el vent i es fa rebel,
s`esmicola,es buida, i es torna a fer castell,
nous pensaments ningú a engabiat!

I el silenci s`omple de color i veus,
dormitaven impassibles esperant,
el moment de ser xisclades tot arreu!

Van entrellaçant-se amb les paraules feu,
plenes d`harmonia, d`una claredat,
ànimes van declamant en alta veu!

Sorra, cendra, i castell, no són dilema!
brollaran de l`ànima uns nous poemes

(Roge Cerezo Martín)

I segurament, anem o no més lluny de les paraules,
seguirem construint castells de cendra, sorra o llum,
enllaçant la màgia dels nostres somnis compartits
o amagats en el silenci de la nostra nuesa solitària.
I ens sabrem vol, o instant petit, o ingent mirall,
que ens travessarà les ninetes per sorpresa
qualsevol moment en què la poesia ens disfressi
d’amants, de vent, de mot, de nit o nostàlgia
i entenguem que el vestit que ens posa el poema
és imatge, present, paraula i sentit de l’ànima

(Fe Ferre)

...no confiïs només en el palp
per creure't encara
buf de vida
estam d'anhel

sigues en la cadència de la música,
ets una veu més en el pentagrama
d'una partitura sempre inacabada...

(Joan Quisapquè)