S5/2016

 

      La vida empeny vents de canvis,
      i ella canvia, canvia passa rere passa
      empesa pel vent amic dels amics que
      són rosada i que tot ho amaren.
      Són connexions d’un univers on el Tot
      es fa i desfà sota el capell dels déus.
      Les veles són tibants i blanques, un
      tel opac per uns ulls vells, enlluernats.
      L’empeny el vent amic, camina i camina
      damunt les onades, xopa de blancs i cels
      defuig les escletxes tèbies del fons marí.
      Damunt la mar calma d’un vent escàpol
      la fi esquinça el tel, la xuclen els estels.

 Imatge: photocase

S4/2016

 

                        Amb les mans lligades
                        pendent de seguir la lluita,
                        amb la pedra de la decepció
                        nafrant l'esquena, s'apropa
                        una cançó oblidada.
                        "Quién puso MAS",
                        Avui per ahir, ahir per demà,
                        seguirem la utopia:
                        <<Quién puso mas?>>




La Cançó:

Entre los restos del naufragio y la memoria
como una sombra, se alza en sus vidas
un tercero que no nombra, pero que estorba
y pone hielo en esta historia

Los dos pensaron que era un juego en realidad
después de casi treinta inviernos el final
Quién puso mas, los dos se echan en cara
quién puso más, que incline la balanza
quien puso mas calor, ternura, comprensión.
quién puso mas, quién puso mas amor. (x2)

Sigue poniendo dos cubiertos en la mesa
y dos cervezas,
no existe noche que no sea un duermevela
y los recuerdos son un gran rompecabezas
dos hombres solos y la gente alrededor
son treinte otoños contra el dedo acusador.

Quien puso mas, los dos se echan en cara
quién puso mas, que incline la balanza
quien puso mas calor, ternura, comprensión
quién puso más, quién puso más amor. (X...)
(Victor Manuel San José)

S3/2016

 

                               Esbaldir les ombres
                               passejant pels blaus.
                               Sempre amatents
                               a les petjes que la
                               màgia no esborra.


Imatge: Ian Plant

S2/2016 F/A

 

       La música dels pals els bressolava
       la son de l'abraçada, i els endolcia
       en el seu vaivé salatde llums i ombres.


Imatge Antònia Vidal. Port de Matarò 03/01/16. Editada per Àngela Clos

S1/2016

    Lliures presoners, som hostes d’un vent,
    d’un camí, d’un cel que ens mostra
    l’infern que no volem, si, també avui.
    Així volem i vivim empresonats
    al pensament com a hostes lliures.
    Seguirem el camí de l’hoste amnèsic,
    de l’hoste amant que vol ser 
    lliure i presoner alhora;
    Ens vendràs els teus lligams de vent
    i seguirem sent rosades de glaç i suors.
    Llavors volarem descreguts de pensament,
    serem tendresa d’ànima lliure, 
    un gram de nova llavor.

        

01/01/2016-01/01/2016

Imatge de la xarxa.