Els camins vitals filen prim,
tota preparació és estèril,
cal ser l'agulla i deixar
que el fil transparent ens toqui
i cusi l'inesperat dels moments.
Sense fressa ni presa, tossut,
embasta els camins, és llavors
que et trobes amb el cor brodat,
sense temps ni manilles.
És com el vestit fet a mida,
amb la il·lusionada paciència
de l'estrena: per ser nuvis del
ball dels morts que tot ho veuen,
on una mà propera refà els camins
que semblaven ressecs i estèrils.
tota preparació és estèril,
cal ser l'agulla i deixar
que el fil transparent ens toqui
i cusi l'inesperat dels moments.
Sense fressa ni presa, tossut,
embasta els camins, és llavors
que et trobes amb el cor brodat,
sense temps ni manilles.
És com el vestit fet a mida,
amb la il·lusionada paciència
de l'estrena: per ser nuvis del
ball dels morts que tot ho veuen,
on una mà propera refà els camins
que semblaven ressecs i estèrils.
Imatge: Àngela Clos (LaveudelLariM)