dimarts, 29 d’octubre de 2013

50


                                                       



          Els teus llavis            

          es fonen en els meus,

          dringuen campanades

          que fan emmudir

          les paraules.

2 comentaris:

  1. i és que hi ha tantes paraules que sobren, i tants gestos, mirades, carícies que diuen tant !!!
    salutacions des de mataró ! ;-)

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord Joan,.. benvingut i gràcies per passejar-te pels encenallsdevida :)

    ResponElimina