Et trec la pell
amb ungles suaus lentament, fruint com despullant un grill de mandarina, xuclo el teu aroma fins anegar-me del teu suc. |
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
dilluns, 7 d’octubre del 2013
89F
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Uns mots que fant respirar cada poro de la pell.
ResponEliminaM'agrada el teu comentari Consol...molt agraïda per compartir-lo.
ResponElimina