dijous, 3 d’octubre de 2013

V 1


         
               Em sento orfe
                                                                                        
               del teu silenci,

               les nits

               es fan llargues,

               i a trons sonen

               eternes,

               espero el crit

               silent

               d'una tecla

               que em diu

               que tu també

               m'esperes,

               m'esperes...

               només pel

               dolç i desconegut

               intercanvi

               d'un na-nit!!!



(a les llums insomnes de la xarxa)


es.123.rf.com



2 comentaris:

  1. premo la tecla, rebobino...
    cerco els errors, molts més que encerts
    saldo en vermell, sense remei, inesborrable...
    faig el cor fort, torno al present, caminaré...
    camí rocós...he d'anar amb compte?
    serà que no, jo no tinc cura
    tornaré a caure...m'aixecaré!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ..Sempre tenim saldos vermells, lo bo que rau en l'ésser humà es aixecar-se cada cop que cau.

      Gràcies Anònim m'agraden les teves aportacions a encenalldevida :)

      Elimina