 |
Em sento orfe
del teu
silenci,
les
nits
es fan
llargues,
i a
trons sonen
eternes,
espero
el crit
silent
d'una
tecla
que em
diu
que tu
també
m'esperes,
m'esperes...
només
pel
dolç i
desconegut
intercanvi
d'un
na-nit!!!
(a les llums insomnes de la xarxa)
es.123.rf.com
premo la tecla, rebobino...
ResponEliminacerco els errors, molts més que encerts
saldo en vermell, sense remei, inesborrable...
faig el cor fort, torno al present, caminaré...
camí rocós...he d'anar amb compte?
serà que no, jo no tinc cura
tornaré a caure...m'aixecaré!!
..Sempre tenim saldos vermells, lo bo que rau en l'ésser humà es aixecar-se cada cop que cau.
EliminaGràcies Anònim m'agraden les teves aportacions a encenalldevida :)