147 No et deixis travessar

 

                                           Com la daga mes fina

                                           i ben ensinistrada

                                           vas deixant caure

                                           sobre el meu cos

                                           covarda la paraula,

                                           esperant impotent

                                           que em travessi,

                                           confós/a

                                           com la nit i el dia,

                                           no hi ha nit ni dia,
 

                                           no hi ha VIDA.




Imatge de la xarxa