Com la daga mes fina
i
ben ensinistrada
vas
deixant caure
sobre
el meu cos
covarda
la paraula,
esperant
impotent
que
em travessi,
confós/a
com
la nit i el dia,
no
hi ha nit ni dia,
no
hi ha VIDA.
Imatge de la xarxa
Imatge de la xarxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada