Tu tens
el trau,
jo el botó,
...cordem?
imatge:raposeas.com
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
No dic res de nou, si dic que tots els mots ja han estat inventats, la màgia de la paraula fa que surtin coses ben dispars de plomes i pensaments ben diferents, això es el que ha passat amb els mots “trau i botó”.
ResponEliminaL’amic i lletraferit Pep Panosa havia escrit ja fa uns anys aquest preciós poema que parla d’aquest dos mots, i que amb el seu permís afegeixo al verset mig que ahir vaig penjar.
Gràcies Pep per compartir-lo!!!
VAIG TROBAR UN BOTÓ
Vaig trobar un botó
Bonic, alegre i és presumia.
Era crec el que em faltava
No n’havia vist cap d’igual !!!
- T’acollo?
- si
- Vols venir amb mi?
- Si
- Serà diferent
- Serà genial, m’has enamorat !!!
l’he agafat amb dolçor
i cordat al trau de la pell. . . .
- Que et passa?
- No ho sé. Vull baixar
- No estàs be?
- A la glòria, però vull baixar...
- Si només fa un dia...?
- Vull estar per tothom. . .
Abraçar a tothom que passa.
- Llavors baixa. Només vull botó meu que sies feliç.
PeP Panosa – Jardiner de Sentiments 7-4-XII