Musico en el meu ale
el gust dels teus llavis,
volo cap a tu
amb els braços de l'aire,
cercant en el plor
del teu cel estelat,
omplir-me de goig,
Sentir-me plena de tu,
junts en el cel infinit
de les nostres nits
de guspires de llum
que enlluernen i no cremen,
que son brases de passió
atiades pels nostres llavis
quan amb delit es mosseguen.
Ai! el gust dels teu llavis.
Duet: Josep Lleixà Fernández / Encenalls de vida
es ple de pasio i sensibilitat femenina .M'agrade molt, poeta gracies per expresar tant
ResponEliminaEs ben curiós com les sensibilitats es poden barrejar en el nostre interior fen sortir lo femení o masculí en un moment donat, sense destriar el sexe de qui ho escriu.
EliminaAquest es un poema fet a dues mans, una masculina d'en Josep Lleixà i l'altre femenina... es fa difícil saber quins versos son escrits per l'un o per l'altre.
Gràcies Pip pel teu comentari...esperona a seguir barrejant plomes de sentiments,
Abraçada !!!
Gracies, uns dels millors poemes d'amor dedicats a una dona els va escriure Garcia Lorca. Jo crec que els poetes defuguim de identificar-nos amb un sexe concret quan escribim, volem tenir la capacitat de posar-nos en la pell d'altres i copsar la seva sensibiltat. Així crec que ho hem fet l'Encenalls i el Fifo. Quina estrofa ha escrit cada un de nosaltres?.
ResponEliminaSi Josep...fins i tot molts cops per aflorar sentiments -parlo per mi- m'ajuda poder-me posar a l'altre banda... Camins de sentiments i poesia...
EliminaPetons!!! ha sigut un plaer !!!