diumenge, 19 de gener del 2014

*257/M/C

                       
                                                                   
                            
       I ara dius que vindràs...
       i em fa un salt el cor,
       i se'm fonen les paraules,
       i el pensament vola.
       I com serem...?
       Fitarem els esguards
       cercant aquell gest,
       descobrirem aquella olor
       apamant la pell,
       flairant nous colors,
       i resseguirem els cors
       plens dels sentiments
       que ens varen robar.
       I que farem...?
       I ara dius que vindràs!!!

Del recull Petjades resseques
imatge:premioconama.org



2 comentaris:

  1. I ara dius que vindràs... i no t'ho creus ni tu... hehehe. M'agrada perquè expresses molt bé el que vols dir. Tant als curts com als més llargs. :3

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta Ari...,es una història que es va començar a cuinar fa mes de 40 anys, i que ara sembla que comença a flaïrar l'estim... continuarà ???

      Gràcies per les teves visites i comentaris...esperonen a seguir !!!

      Abraçada !

      Elimina