Vestida l'ànima
d'impacient angoixa,
al so estrident d'un "Enter”
esdevé plàcida la calma.
Emmirallades,
les mirades
desgranen paraules,
i un fil de sang
travessa
l'oceà dels sentiments.
I dius que vindràs...
I jo,
jo ja no tinc pressa,
t'he abraçat
darrere d'un “Enter”
d'impacient angoixa,
al so estrident d'un "Enter”
esdevé plàcida la calma.
Emmirallades,
les mirades
desgranen paraules,
i un fil de sang
travessa
l'oceà dels sentiments.
I dius que vindràs...
I jo,
jo ja no tinc pressa,
t'he abraçat
darrere d'un “Enter”
Del Poemari: Petjades resseques
L'ànima actual...
ResponEliminaBest
Agraïda per la visita als encenalls i pel comentari G.Bel...
EliminaAquest poema forma part d'un recull "Petjades resseques"que les actuals tecnologies han fet possible... la història es remunta a fa mes de 40 anys...
Abraçada !!!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina