dijous, 13 de març de 2014

312





                        No plou,
                        m'agrada la pluja,
                        i m’agrada el sol
                        quan regalima
                        en la meva pell
                        cercant cada racó
                        adormint-me el sentis,
                        però enyoro la pluja,
                        enyoro la pluja
                        que apaivaga el meu foc,
                        arribant on el sol
                        no arriba,
                        on només hi arribes tu.

imatge:lacomunidad.elpais.com

2 comentaris:

  1. Pluja.. sol... aigua,... llum,calor... pell... dits... foc... soll...aigua... Què és què ? Qui és qui.? Es transformen els mots... Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...El sentiment ens porta als mots, i ells ajuden a les transformacions, tant pròpies com del lector que fa seu el poema... crec...

      Moltes gràcies Anton, sempre un plaer veure¡t pels encenalls.

      Abraçada!!!

      Elimina