Havia tornat a encendre el llum, com molts
altres cops que li rondava una idea pel cap, si o si l’havia d’anotar a la
llibreta que tenia a la tauleta de nit, va escriure:
-Abraçada al coixí...
Lliscant suaument sota l’edredó, es va tombar, mirant cap a la finestra va passar la mà esquerra per sota el coixí, i deixà reposar la dreta fins a l’alçada de la cuixa sentint la seva tebior, es va girar de boca terrosa, era com millor dormia..., es va remoure, va sentir l’escalfor i que se li corbava l’esquena tot notant el dit que pujava a poc a poc, seguin la forma de l’espinada, i a mesura que feia el recorregut fins al coll, les natges s’enfilaven com una gata quan li acaronen el llom cercant la mà que baixava altre cop..., es va tornar girar, no podia dormir altre cop de cara a la finestra abraçada al coixí, ara si semblava que la son la començava a vèncer, la seva abraçada la transportà a aquella pell que de bon matí la cercava enganxant-se, tendra i dolça amb els llavis olorant i escalant el seus cabells fent-la girar besant ulls i llavis, entrecreuant cames i rosada, erectes atrapats sense remei en aquella abraçada que acabaria en un esmorzar tardíssim de diumenge i que els faria no desfer-se dels llençols fins ben bé el migdia..., es va tornar a regirar aquest cop decidida aixecar-se, es va quedar però mirant les ombres sinuoses de nit que feien dibuixos al sostre, les mans es varen començar a enfilar cercant els pits, el pensament la portà a reviure de quantes maneres diferents d’acaronar-los i gaudir-los havia sentit, les cames li van respondre ben d’hora i les cuixes es varen anar obrint al ritme compassat de la muntanya russa dels records, envaint sostre i parets que absorbien els seus petits gemecs, mentre l’aire s’anava impregnant de l’aroma salat del seu cos...; Ara si, relaxada i tranquil·la, per fi podria apagar el llum i dormir!!!, havia acabat el relat.
-Abraçada al coixí...
Lliscant suaument sota l’edredó, es va tombar, mirant cap a la finestra va passar la mà esquerra per sota el coixí, i deixà reposar la dreta fins a l’alçada de la cuixa sentint la seva tebior, es va girar de boca terrosa, era com millor dormia..., es va remoure, va sentir l’escalfor i que se li corbava l’esquena tot notant el dit que pujava a poc a poc, seguin la forma de l’espinada, i a mesura que feia el recorregut fins al coll, les natges s’enfilaven com una gata quan li acaronen el llom cercant la mà que baixava altre cop..., es va tornar girar, no podia dormir altre cop de cara a la finestra abraçada al coixí, ara si semblava que la son la començava a vèncer, la seva abraçada la transportà a aquella pell que de bon matí la cercava enganxant-se, tendra i dolça amb els llavis olorant i escalant el seus cabells fent-la girar besant ulls i llavis, entrecreuant cames i rosada, erectes atrapats sense remei en aquella abraçada que acabaria en un esmorzar tardíssim de diumenge i que els faria no desfer-se dels llençols fins ben bé el migdia..., es va tornar a regirar aquest cop decidida aixecar-se, es va quedar però mirant les ombres sinuoses de nit que feien dibuixos al sostre, les mans es varen començar a enfilar cercant els pits, el pensament la portà a reviure de quantes maneres diferents d’acaronar-los i gaudir-los havia sentit, les cames li van respondre ben d’hora i les cuixes es varen anar obrint al ritme compassat de la muntanya russa dels records, envaint sostre i parets que absorbien els seus petits gemecs, mentre l’aire s’anava impregnant de l’aroma salat del seu cos...; Ara si, relaxada i tranquil·la, per fi podria apagar el llum i dormir!!!, havia acabat el relat.
imatge:lacuevademairena.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada