dissabte, 7 de juny de 2014

396/TB



Fem tentines als dies
amb silencis de paraules
i mirades a mans obertes,
intentant no estimar-nos,
només sabent-nos,
apamem l’aire com
l’únic salconduit  vital,
conscients que en l’últim segon
del proper  xoc dels jos,
ens refermarà en el camí
del nou viatge.

imatge:elladofemenino.blogspot.com


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada