Fem
tentines als dies
amb
silencis de paraules
i
mirades a mans obertes,
intentant
no estimar-nos,
només sabent-nos,
apamem
l’aire com
l’únic salconduit vital,
conscients que en l’últim segon
del
proper xoc dels jos,
ens refermarà
en el camí
del nou viatge.
imatge:elladofemenino.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada