Ja
no em cal
la
duresa anímica
posada
en escena
al
teatre de la vida,
em
deixo anar en el lluent
abisme
dels estels,
volant
lliure de tot ofec
sóc
pols al vent
de
la pedra
que
mai vaig ser.
imatge:unomaistazorlandoo.blogspot.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada