Dits de
paraules enjogassades
vesteixen
el laberint de la nit,
reflectint
oblidades passions
de
miralls antics.
La
penombra desdibuixa el cossos
d’ulls
closos a boques obertes,
el desig
s’emmiralla en l’albada
de la
realitat del bes,
fet a boques
i a mans,
sense miralls.
imatge:laberintodeespejos.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada