Es va casar de
negre,
Mil dos-cents setze
dies feia,
Que havien
enterrat
El que havia de ser
sogre;
Mala estrugança per
ella.
Varen ser negre
atzabeja
els milers de dies
soleiats
de pell opaca
estesa al sol.
Maragdes aiguamarines
obertes de bat a bat,
traspassen ara els dies,
ignorant l'última llum.
imatge:arxiu familiar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada