diumenge, 21 de setembre de 2014

522





      Ulls cecs penetren el jo
      En lentes hores de plors,
      Escletxa en la retina,
      Contrallums en la  foscor.



imatge:www.roniearias.com

3 comentaris:

  1. Plorar és una capacitat humana que al costat de riure, defineix l'existència. Quan ploro penetro l'ànima per gaudir de les seves intimitats endevinades en la foscor.És un orgasme poètic de la passió del ser humà quan esdevé llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Penso sovint i crec en els pols oposats dels sentiments, no hi ha riure sense plor, no hi ha tranquil•litat sense neguit... com físicament no hi ha dia sense nit...no es pot saber com es una part sense haver experimentat l’altre. És el camí de vida!!!
      Gràcies Joan, com sempre encertat i acurat, abraçada !!!

      Elimina