divendres, 12 de setembre de 2014

550/TB


         
       Esguard perdut
       interrogant certeses,
       records amagats
       al bagul de doble fons.
       La Lluna no parla,
       El Sol s’esmuny,
       Esguard perdut.

imatge: Irene Ciunel




2 comentaris:

  1. L'espressió perduda però intenament interioiritzada denuncia una doble recerca. La de la veritat de l'entorn i de la veritat íntima. La composició de la pintura, amb les espatlles pronunciadament inclinades parlen d'una profunditat i d'una excel·lència, i ambues generen el dubte que el verd de la roba, el blanc de la pell amb una expressió intensa del rostre defineixen la intimitat desitjada. El cromatisme del fons esdevè l'empenta cap el retrobament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin plaer Joan Sala...llegir amb cura la minuciositat amb que expliques la pintura. Neòfita total, m’ha encantat!!!

      Comentar que mai faig un poema sobre una pintura o foto, el poema es primer i desprès cerco...i no ens enganyem, em costa i molt, trobar la imatge adient per cada poema, uns cops mes encertada d’altres menys. Aquest poema pertany a una sèrie marcats amb “TB Trastorn bipolar”

      Agraïda pel teu comentari i per la teva passejada pels encenallsdevida.

      Una abraçada Joan!!!

      Elimina