dimecres, 17 de setembre de 2014

555

Aquest poema ha sorgit espontàniament al veure la foto en el mur d’un amic.







Llavor
Arbre,
Fusta
Drassana,
Mar,
Mort
Clivella.

Néixer
Créixer,
Tallar
Muntar,
Llançar
Mar,
Mort,
Clivella.

Tempesta,
Amor
Sol(s),
Braços
Encaixos,
Rems
Mar,
Mort,
Clivella.

Fer aigües
Navegar,
Tapar forat
Fer aigües,
Mar,
                                Mort.              Clivella.

                             Mort.



2 comentaris:

  1. Una visió poètica de la relació íntima entre la vida i la mort, els pols que valoren l'existència. La poesia és la mística de la paraula que endevina l'eternitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La poesia ens ajuda ha posar interiors i exteriors al seu lloc... diàleg continu amb un mateix sobre l’efímer de l’existència tal com la palpem.

      Gràcies per ser-hi Joan,

      Abraçada d’encenalls !!!

      Elimina