dissabte, 27 de setembre de 2014

559



Tardor que deixes caure fulla de dia
per fer-me un coixí en nit de llàgrimes,
deixa’m aixopluc de melangia,
la vull plorar, també defugir.
Regalims de melangies,
cristalls de records de primaveres,
rebrotaran en mi.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada