diumenge, 5 d’octubre del 2014

563 Aurora, ja fa 34 anys!!!




           La música de les onades
           acarona els rinxols juganers,
           el vent llisca sobre el moment,
           el pensament vola cap a tu,

           És cinc d’octubre, sense fer soroll
           tornes a trucar a la meva pell,
           amb una suavitat exquisida,
           travessant fresc, el teu record.

           Ens vàrem conèixer uns dies abans
           tu en tenies trenta-tres, jo vint-i-cinc.
           Els teus ulls enormes clavats en els meus,
           amb veu molt dolça, una tarda em vas dir:

          -Em vinc a morir- ... Veig els teus ulls, PAU.

           Vas ser l’Aurora coincident amb el teu nom.
           Vas ser fanalet cap al camí desconegut.
           Vas triar la meva mà, em vas triar a mi.
           Vas ensenyar-me amb quina pau es pot morir.

           Torno a reposar el pensament
           en els còdols tebis d’octubre,
           el mar musica el teu record,
           el sol i el vent em porten
           la teva dolça i lluent energia.
           Gràcies per ser aquí i amb mi,
           Aurora.

+05/10/1980

imatge:eloscuroborde.wordpress.com




2 comentaris:

  1. Ep!! Un altre registre...igual de preciós!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les passejades i comentaris Pau, contenta que t'agradi !!!

      Abraçada des de la frontera !!!!

      Elimina