dijous, 9 d’octubre de 2014

565




      Immensa tartera és el mon,
      de pedres desconegudes,
      una pedra tova esclata,
      s’enlaira, i t'amara
      d’infinites guspires
      de llum i aigua,
      obrint velles albades,
      xopant rius inacabables.


imatge:www.ecologiaverde.com



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada