Immensa
tartera és el mon,
de pedres
desconegudes,
una pedra
tova esclata,
s’enlaira, i
t'amara
d’infinites
guspires
de llum i
aigua,
obrint
velles albades,
xopant rius
inacabables.
imatge:www.ecologiaverde.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada