dimarts, 28 d’octubre de 2014

580




   Cantades fal·làcies impúdiques,
   Esborraven antigues  petges.
   Vels arrossegats a cops de pit
   Oferien llengües a ulls clucs,
   Saborejant el cel de pa blanc. 


imatge: Vasilyi Myazin     

2 comentaris:

  1. Entenc, penso el missatge del poema, però no el comparteixo perquè sóc de l'opinió que el respecte també es deu a alló que no ens agrada encara que suposem que no és amic nostre. Em mereix un enorme respecte el cos de la dona i les seves belleses i no concebeixo que sigui ètic emprar-les per fustigar, per metafòricament que sia. El pa blanc té un sentit espiritual i els pits de la dona no són per arrossegar-se, la seva funció és més sublim, com hoy és en el cristianimse el pa blanc. L'evangeli no fustiga els pits, són persones que d'evangèliques no en tenen res. Personalment una i altra expressió em mereixen el màxim dels respectes. És el que penso i hi defenso. No és la meva intenció culpabilitzar a ningú. El vers, com a vers, per a mi és molt bo. Atentament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu la interpretació que de ben segur es errada meva en l’expressi, en el vers que suposo al que et refereixes “Vels arrossegats a cops de pit” en cap cas es literals, ans al contrari... es real en la seva literalitat, vull dir (“Vels arrossegats”... son realitat els vels que portaven les monges fregant el terra. “A cops de pit”... es la gran realitat... del mea culpa, quan amb la ma es colpejaven el pit). L'he volgut fer mes gràfic que metafòric i de ben segur que no me n’he sortit.

      T’agraeixo enormement el teu comentari...i en cap cas voldria haver-te ofès.

      Una abraçada!!!


      Elimina