Saps...?, Si ja se que en
parlem sovint, però em ve molt de gust fer-te’n cinc cèntims per carta, ja se que
no es porta, però saps molt bé com m’agrada. No se quan arribarà, has
marxat molt lluny i l’adreça que em vares donar es va mig esborrar amb les
llàgrimes en dir-te adéu, de tota manera bé saps que soc
dona de recursos i que tard o d’hora serà a les teves mans.
Des que vas marxar..., doncs, anem fent, diria que la travessia ha
anat capejant tots els temporals, no és el mateix fer-ho en solitari que
amb el timó invisible i permanent de l’amic que l’agafava ben fort fins a crestejar
les onades; Sovint parlar de tu ens ajuda a seguir el rumb..., la mar, aquella mar
que tant havíem contemplat, amb silencis tan plens i tantes paraules
encadenades, no s’ha mogut de lloc, moltes vegades ens sembla que apareixeràs i
rebrem l’abraçada dels teus rems, tot s’esvaeix però en un bell miratge
d’albada que ens retorna el teu caliu.
Avui plou, plou com aquell dia que vares decidir deixar el vaixell i fer-te mar
enllà en solitari, avui fa cinc anys. No ens hem tornat a fer a la mar, no amb
el teu vaixell. T’esperem en cada trosset de xarxa humida del matí, en cada
perfum de boira, en cada raig de llum; sabem que hi ets, que ets en cada gra de
sorra que decantem per seguir endavant, sabem per aquesta força, que estàs bé.
Si quant reps la carta, m’ho vols fer
saber, estaré feliç de retrobar-te i gaudir de tu per un moment.
P.D: Gràcies per les abraçades que ens envies i que ens embolcallen
constantment, n’hem trobat de noves i ben especials, les teves però sempre
seran les més grans. Petons de cotó fluix.
Farcides i maleïdes, Són les hores, minuts, Segons, moments, Instants de dolors Reflectits en el transparent. Calendari de dates diàries, Marcades amb foc a la pell I al cor. Cada dia és dolor. imatge:de la xarxa
Desconeixia totalment l'existència de la SÉRAPHINE LOUIS ,
la recomanació d’un bon amic del fb, ha fet que aquesta tarda veies la pel·lícula que parla sobre la seva vida. Colpidora i encisadora alhora, m’ha agradat molt i n’ha sorgit el poema.
Era una persona sense estudis, amb trastorns
psíquics que, de forma autodidacta, pintava inspirada per profundes creences
religioses. La seva pintura molt barroca, atapeïda i minuciosa: fulles, fruits,
flors, plens d'arabescs, són els seus motius més representatius. Els colors són
vius i radiants, i es desconeix com foren fabricats. Aquesta vivacitat de llum
i color sovint s'interpreten com un reflex del seu estat psicològic i episodis
d'èxtasi..
Per si
voleu veure la pel·lícula , com diu l’amic Carles:
Trastejar de gots nocturns esmorteïen les veus opaques. Tendres estels respiraven la mort entre el degoteig de sangs que bullien dins d'alçats bocois.
Paraules regades de silencis, plor pel germà de sang. Pels nous estels les distàncies eren curtes, ressò de tambors, glopades d'esglaiats futurs.
Llibertats clandestines els penyoraven l'oïda, i clandestins s'adormien i ebris de flaires somiaven batalles de llibertat.
®Àngela Clos 2014/24/09/2017