634

             Voregem de puntetes els dies
             de daurats i oblidats sons,
             difuminades per lluentons
             les flassades destorben.

             Carrers de silents, sorollosos
             aixopluguen ànimes perdudes
             en el si esmaperdut d’un mateix.

             Cap somni a la vorera dels records.
             Tot ressona a l’oblit de mans plenes,
             en llums de guspires i fredors buides.
             Camins de flassades sense ulls, amb forats
             de vidre, avui, clarobscurs efímers.


imatge: Jessica Chabert