divendres, 10 de gener de 2014

252/A








I t'aixeques

tant d'hora com jo,

per regalar-me

una tassa de cafè,

nus,

esquena contra pit,

amb besades al coll,

allargant la nit

entre glop i glop,

no volent

deixar marxar l'aroma

del plaer que ens hem donat,

bevent-nos l'últim instant

abans de tancar la porta,

sense saber fins quan.



2 comentaris:

  1. Segur que les empremtes recordaran aquest aroma per sempre mes.Tenen memòria infinita, si han acaronat amb amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per sort les empremtes, bones o no tant...sempre queden en la memoria dels sentiments.

      Gràcies per la visita Pau ;)

      Elimina