dilluns, 14 d’abril de 2014

Tu / Mini relat



Encara es fosc, les passes fan el camí com cada dia, sé segur que et trobaré, que no em fallaràs, m’acompanya l’eixordadora i plaent cantarella dels pardals en el seu despertar i com cada matí sento el gall que canta lluny, a tocar de la riba, l’olor de gessamí es despenja de les tanques encara vestides de nit.., estic arribant, no se mai quina cara tindràs, cada jorn em sorprens amb una rialla nova, accelero una miqueta el pas, amb tranquil·litat, sempre amb les papallones a l’estomac, amb la  sensació que arribaré tard; La lluna em fa l’ullet tot amagant-se darrera un núvol, ja arribo i et veig, estàs resplendent, avui t’has vestit de color plata, m’agrada, sempre m’agrades...sense dir res, em mires com vaig cercant el lloc mes adient on trobar-nos, pacient vas aixecant lentament les parpelles, ara si, aquí, aquest    és el lloc, m’assec a poc a poc i em deixo acaronar per la teva mirada, càlida, plena de llum, tanco els ulls i respiro, molt lentament per tal de no destorbar el moment, tot se m’omple de tu, del teu color, de la tebior i de la llum, molta llum...perdo el mon de vista per moments absorbint el teu alè, respirem junts, com cada albada  la mar de mons del nou dia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada