divendres, 9 de gener de 2015

**662

















    Goso de posar-me el teu vestit de vida 
    que s'enganxa a la pell com un tel prim.
    Miro el mirall de les hores que no són meves. 

    També mires i deixes que passi el premi del teu somrís.
    Em ve gran i ho sé.
    Sembles no notar-ho, axó fa que m’hi senti bé.
    Amb cura brodem la vora del vestit, el temps.





Imatge:www.hombremoderno.es

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada