divendres, 23 de gener de 2015

677



S'acosta, 
i ho fa a poc a poc,
sense soroll,
no és meva però em banya.
Estranya l’escorça va caient,    
deixant l’anima al  descobert, 
per, 
amb ulls de ple

(re)descobrir quelcom 
                                           (des)conegut a l’ara.

No s’allunya, s’instal·la.
Potser  ja fa temps que és aquí
dormint al cluc dels ulls d’un ahir.
Ara, em deixo banyar. Sent-t’ho.


Imatge: de la xarxa.



2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Contenta que t'agradi Enric, feliç de trobar-te pels encenallsdevida.

      Una abraçada !!!

      Elimina