dissabte, 31 de gener de 2015

695 De xerrameca amb les neureones







Deixant volar l’ànima bora mar: 01/11/2014

"La mort és una bala perduda que et troba en la seva trajectòria”


“Gaudint o patint cada segon no hi ha avui, compte l’ara”


“Perquè em cremes si tinc la teva aigua al costat?”...



“Sempre hi ha una pedra que em porta a tu”


“Us estimo, sempre sou a la taula del meu pensament”


Carcassa engabiada
De flors i plors,
Volen les ànimes
Repartint petons,
Cossin-los a la pell.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada