dimarts, 10 de febrer de 2015

22 Jordi/Cavaller
















Aquesta albada t’he pres amb molta cura el teu poema número 22, n’he assaborit els teus mots de llum i he capgirat el llençol del matí convertint-los amb minses però molt sentides paraules.


Sabem del cert que un dia farem caure els segons en el temps que no compte, i reprendrem el camí dels mots que'ns portaran a desvetllar els 22, i a compartir oïda maravellosa de llums. Intercanvis del que sabem que no sabem, però que certament tenim.

Va per tu estimat amic Jordi.


El teu poema nº 22 a "El Missatger" ens diu:


L'ènergia comunitària
caça música,
alimenta més música,
fa castells de música,
i l'ànima dels moribunds
canta com una més,
entre la coral dels arbres,
la nadala glaçada
de l'emboscada i la mort.
(Jordi Guardans)


L'emboscada, a la mort,
li ha sortit amb brases
que li desglacen el nadal.
Les ànimes amigues hi
posen la música, fins a
amorosir els teus dies,
i t'embolcallen pacients
amb més música per tu.
(Àngela Clos)

Nota 10/02/2016, fa un any encara recollia versos l'encenallsdevida


I no vull  acabar aquest post, sense dir gràcies des del  cor al Cavaller que ho ha fet possible:


En aquell punt, lo Cavaller Spèrcius fon posat en gran pensament e no replicà més al vell, mas dix entre si mateix que ell volia sperimentar aquesta ventura, car puix nostre Senyor lo havia fet venir allí no sens causa e, d'altra part, se veya desesperat com se trobava en aquella illa deserta e no tenia manera deguna de tornar a Tirant, per què preposà secretament, sens sentida de sos companyons, de ell anar tot sol a la cova hon era lo drach, perquè sos companyons no volguessen anar ab ell e desviar-lo ab rahons del seu prepòsit. E per ço com era cavaller de molt gran ànimo, delliberà de morir o de complir la ventura.



(Font http://parnaseo.uv.es/)

Imatge: www.naciodigital

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada