Camins de desitjos
plovisquegen abombollats
amarant la quotidianitat asfàltica
del pensament.
Com si fossin de sabó,
alenats i irisats s'enlairen,
esdevenint guspires foses,
miratges fugissers de blaus .
Imatge: de la xarxa
Des d'aquest espai llenço paraules al vent... per si us arriben...feu vostres els poemes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada