diumenge, 1 de març de 2015

739 A Na Rosa Novell



















Petit homenatge a Na Rosa Novell, que ahir ens va deixar per volar molt alt!



Vindrà la mort i els ulls m’arrencarà:
veuré llavors un altre firmament.
La finitud és un vaixell varat,
l’hortalissa que menjo no té cucs,
el silenci m’impregna de clarors.
La mort és purament un canvi més.
(Joan Vinyoli)


Tenim freda l’ànima
Diuen que has marxat,
Els cors resten plens
Del teu immens. Llum.
(encenallsdevida 01/03/2015)

Les lletres avui
volen desconsolades
agafades al darrer
mot d’un àngel.
No li volen perdre la pista,
volen saber cap on vola.
No volen per aquesta veu
exquisit perfum de Rosa,
deixar de ser recitades.
(encenallsdevida 28/02/2015)




Imatge: de la xarxa

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Hi ha per sones, com el cas de Na Rosa, o el de la Tatiana ara fa un any, que deixen empremta als cors, si Xelo, per sempre!

      Dolça abraçada!

      Elimina