dimarts, 24 de març del 2015

782/



     És la meva tragèdia,
     la de somriures enfarbalanats
     la que parla.
     La meva recerca contínua,
     la que escrostona els segons,
     la que els manlleva 
     feixugament a la vida.


Imatge: Viola Loreti
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)