dimarts, 24 de març de 2015

782/



     És la meva tragèdia,
     la de somriures enfarbalanats
     la que parla.
     La meva recerca contínua,
     la que escrostona els segons,
     la que els manlleva 

     feixugament a la vida.


Imatge: Viola Loreti

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada