diumenge, 5 d’abril de 2015

802


Pels meus amics Joan i Carmina.
Vosaltres que sou gent de lletres... s’hauria de trobar un altre mot per definir-vos.







  Són fils que no es trenquen,
  llueixen sempre sense el desgast

  ni de la llum ni del temps.
  Es connecten en la distància
  com per art de màgia,
  sense més ni més.
  I és llavors en l’abraçada
  tan propera tan llunyana,
  que van de bodes les ànimes.

Imatge:Georgi Matevosjan

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada