Sense pensar que podria ser així,
gaudeixo de l'encefalograma pladel món buit del mot d’avui.
Del llençol blanc, immaculat
on no hi ha res a dir, i res espera.
La sang quieta, via immòbil,
veu passar agraïda, el moment.
Imatge: de la xarxa
i no esperes que el mirall et balbucegi una resposta ja que no li has fet cap pregunta?
ResponEliminaBon dia Joan-Pere, ara sí que li he fet (la pregunta), els comentaris sempre ens fan veure i rellegir els poemes des del punt de partida del lector que els fa seus.
EliminaAquest poema és de fa just un any, i el primer vers, sempre que el rellegeixo, hem posa al lloc d'on va partir. La sorpresa en si mateixa. I rellegint-lo em fa pensar, podria el primer vers passar a ser l'ultim del poema?
Gràcies per la passejada, abraçada des de la frontera!