dimecres, 8 d’abril del 2015

805




       Sense pensar que podria ser així,
              gaudeixo de l'encefalograma pla
              del món buit del mot d’avui.
              Del llençol blanc, immaculat
              on no hi ha res a dir, i res espera.
              La sang quieta, via immòbil,
              veu passar agraïda, el moment.


Imatge: de la xarxa

2 comentaris:

  1. i no esperes que el mirall et balbucegi una resposta ja que no li has fet cap pregunta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Joan-Pere, ara sí que li he fet (la pregunta), els comentaris sempre ens fan veure i rellegir els poemes des del punt de partida del lector que els fa seus.

      Aquest poema és de fa just un any, i el primer vers, sempre que el rellegeixo, hem posa al lloc d'on va partir. La sorpresa en si mateixa. I rellegint-lo em fa pensar, podria el primer vers passar a ser l'ultim del poema?

      Gràcies per la passejada, abraçada des de la frontera!

      Elimina