divendres, 24 d’abril de 2015

841/



Et sents lletra minúscula
en la immensitat del blanc,
et fas petit, i penses 
que quan caigui la nit
 es farà fosc;
Lenta molt lentament cau,
i t’adones 
 del suau guspireig 
en la immensa foscúria.
Pas a pas els ulls més cecs,
els sorolls s’escapoleixen,
fins, àgils, 
atents al palp 
que ara s’escriu 
als ulls de la pell.
I de sobte, 
et sents ric, 
tot l’immens lluu,
i roineja l’argent.
Lletra majúscula en la foscor.






Imatge:michael montgomery

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada