dissabte, 9 de maig de 2015

854



       La Veu més sincera
       et demana fluixet
       dins teu que alcis
       el cap, miris, i facis
       aquell pas fos en
       la confosa quietud.
       Mires i no et veu,
       t’aixeques,i és Veu
       sincera l’abraçada.
       Sense adonar-te’n
       lluu i s’escampa 

       la claror del Tot.


Detall escultura: Igor Mitoraj

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada