dimecres, 20 de maig de 2015

861/




       Cossos, embolcall
       d’ossos transparents
       d’un vidre ignorat.
       Rere les finestres,
       les cortines
       són de cotó,
       llogades.
       Els ulls oberts,
       aliens, a una llum
       que tant els fa.
       Es fan infinites
       les passejades
       en cadires
       d’hores mortes.
       Les mirades
       s’aturen, 
       volen descobrir
       i ja no poden.
       Una nit
       o una albada
       el llamp
       desembolcalla

       els cossos,
       i es fa pols

       dels ossos,
       transparents,
       ara amortallats
       amb cotó llogat.
       Rere la finestra,
       els ulls oberts.


Imatge: Manuel Stheim.




2 comentaris: