dimarts, 23 de juny de 2015

S2






                        Confosa nit

                        d’alegres solituds,
                        d’ànimes companyes.


                        Nit de cendres antigues,
                        bressol d'un nou bateig.

                        Ets nit pagana
                        si emmudeixes
                        goles i ulls?

                        Les mirades es perden
                        en el vol de guspires
                        i canten corals
                        als estels de nit.


                        I et fas fort.
                        La nit és màgica,
                        de fades, bruixes i foc.


                        A flor de pell
                        el pensament mut
                        es fa silenci.

                        Es neguen els ulls
                        en degoter de vena,
                        els cristalls
                        que n’alimenten
                        l'esperit són foguera.

                        Les flames de la nit
                        s'enlairen i t'embolcallen,
                        t'embruixen l’ànima.
                        i la nit es fa bressol,
                        pagà renovador
                        de vides que ballen.


Imatge: Veins carrer Sant Joan de Matarò


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada