dimarts, 28 de juliol de 2015

S18





 
                  Ni tard ni d’hora
                  ha vingut puntual,
                  com sempre prepotent
                  s’ha quedat quieta
                  palplantada a la porta.

                  Muda i sorpresa veu
                  com li guanyen la partida
                  les plomes blanques,
                  com els cants de llums
                  i silencis li ofeguen la nit
                  alliberant les ànimes,
                  vomitant-la al demà.

                  Potser demà serà el seu dia.
                  Només potser!


Imatge de la xarxa no s'ha trobat refrència d'autor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada