No
es poden triar
les
roselles vermelles
en
el bosc cremat.
Rere
les parpelles
es
passegen
d’una
a una
com
papallones:
Els
ulls ploren secs,
llàgrimes
àcides.
La
son no descansa,
el
llit és ple d’ànimes,
són
fills d’un calendari
cremat,
marcat de roselles.
Imatge. artedigital.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada