diumenge, 12 de juliol de 2015

S14








                              Cada cop més observador
                              es va tancant a la seva clova,
                              silent camina entristit,
                              i no, no tot tant li fa.

                              Vigia d'ulls glaucs,
                              veu passar les meravelles,
                              paraules sordes a la pantalla,
                              llums d'excuses en són:
                              els bells mots muts.

                              L'observador,
                              cada cop més observador,
                              silent
                              veu passar estels
                              damunt els terrossos.

                              De tant en tant es desfà el glauc
                              en la claror d'un bri d'herba,
                              en un alè positivat
                              revelat en blanc i negre.

                              És llavors que hi veu  amb claredat,
                              imatge de la paraula: vella, nova, quieta.
                              Troba  el so de Llum.



Imatge:Thomas Dodd

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada