dimecres, 19 d’agost de 2015

S24




 
                    Passa el temps, ara es blanc
                    i  encara capaç  et sorprèn.
                    Et sorprèn com el regalim
                    ingràvidcames a munt,
                    com un vell fòssil que
                    s’instal·la  a l’estómac.
                    En plores la petja oblidada
                    on res no és fosc ni clar.
                    Maldes en l’horitzó ara més fi,
                    i plou, plou on albira el sol, i
                    la calitja pentina lluny la por.


 Imatge: klein Cosp

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada