L’instant s’instal·la endins, profund,
la seva llum que suau i lentament
es clava, converteix en ossos les ales.
En un vol on el mar i el cel s’abracen,
els esquitxos es besen en sals i aromes
de blaus poc definits, sovint confosos:
L’aire extraviat i quiet,
els ossos freds cristalls
amarats de pluja i de plom.
Un borrissol lent neix a l’os, l'embena
i el vesteix d'un nou instant. Les ales
ara sense plom fan vitralls del seu Blau.
Imatge www.flirk
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada