dilluns, 28 de setembre de 2015

S37






                  T’empaiten l’ànima,
                  són embolcalls transparents,
                  simulacres d’onades dolces,
                  sempre somrients, oberts.
                  Perfumen l’ambient d’afalacs,
                  l’alenen i s’escolen ben endins.
                  Els ulls que són miralls callats,
                  regalimen dins l’esguard, fosos.
                  A la punta dels dits els llavis
                  gens confosos, és un avís de pell
                  per l’ànima. S’entela la dolçor.

 

29/09/2015 revisat 30/09/2015
                          

 imatge:barbara benzina

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada