dissabte, 10 d’octubre de 2015

S43 A 051080


           

    Va girar el cap a allò que sabia
    era la ultima llàgrima estreta.
    Se li arraparen els pètals blancs
    somrients entre prades i cels blaus,
    els banyava alegre la rosada,
    llum de pluja càlida diària.
    Un núvol gebrat incendiava bales
    de palla sota els peus infantats,
    la seva llavor de primavera.
    El sol seguí la llàgrima. 

    Mentre, els brots de primaveres
    han cremat tardors,
    i nevat interrogants als fulls del calendari.
    La rosada salada banya els pètals.



 Imatge: Willy Verginer - Cecitá Voluta - detail

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada