dimarts, 13 d’octubre de 2015

S47




 
                 El món camina sense aturador,
                 mentre, gebrat, el teu fa parada
                 engatant-te d’oblit,
                 cremant sang de collita roja.
                 El món vomita i sacseja
                 les teves arrels al fons del terrós.
                 Rebregats i adormits
                 els sarments et fan de guia
                 al botó prenyat d’aura,
                 camí d’una nova primavera.



Imatge: Viola Loreti

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada