El món camina sense aturador,
mentre, gebrat, el teu fa parada
engatant-te d’oblit,
cremant sang de collita roja.
El món vomita i sacseja
les teves arrels al fons del terrós.
Rebregats i adormits
els sarments et fan de guia
al botó prenyat d’aura,
camí d’una nova primavera.
Imatge: Viola Loreti
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada