Per sort el pas del temps no té la capacitat d’esborrar ni diluir
l’amor vers les persones que han passat per la nostra vida i que des
d'un altre Arc de sant Martí ens mullen i somriuen cada dia.
Potser és
per això que avui en lloc de fer un nou poema, rellegint el de l’any
passat m’ha vingut de gust passejar-m'hi i sols canviar comes i punts.
El
mateix sentiment dia rere dia, avui compartit a taula.
Avui entre xiuxiuejos
hem teixit records,
abraçades gronxades i
gràvides en el temps,
aromes de pells
i perfums de moments.
Són gaudi d’aleteig d’àngels,
de rostres presents
i perfilats en la memòria.
Milfulls a la taula dels volers
convertits en un fil present d’amor visible.
Versió del poema 646 de 24/12/2014
Imatge Ludovic FLORENT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada